Poc podia imaginar Julia Aceituno al ser entrevistada per dos reporters de TV-3 que el seu tan tendre com sensat discurs no només se sentiria al costat mar de la plaça de Sant Jaume, sinó que allà es prendrien seriosament la seva petició: la senyalització dels punts de la ciutat on fa no tants anys s'aixecaven barris de barraques. Una identificació que pretén ser per una banda un homenatge als seus habitants -es calcula que el 1957 unes 100.000 persones vivien en aquestes infravivendes sense llum, aigua ni clavegueram a la capital catalana- i, per l'altra, una recuperació de la memòria històrica, perquè no s'esborri aquesta fins ara (gairebé) oblidada part de la història de la ciutat.
Les paraules de la Julia, que va viure al Somorrostro fins que el mar se'l va endur el 1958, van ressonar en la consciència d'Alonso Carnicer i Sara Grimal, els dos periodistes que, després de la trobada amb aquesta batalladora per al documental Barraques. La ciutat oblidada -que TV-3 va emetre al mes de gener- van remoure cel i terra perquè el somni de la Julia es fes realitat. Va ser així com va néixer la Comissió per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques, a la qual de seguida s'hi va sumar la historiadora Mercè Tatjer, i que ja compta amb més de 55 entitats socials i culturals adherides i gairebé 800 suports ciutadans a títol individual. (Article sencer)
